La Maleta

Hi havia una vegada un home que en morir es va adonar que se li acostava Déu i que duia una maleta amb ell.

Déu li va dir:

-Bé, és hora de marxar.

L’home, tot preocupat i sorprès, li va dir: “Ja?, tan aviat? Tenia molts plans per fer encara!!”

-Ho sento, -li va dir Déu-, però és el moment de la teva marxa.

-Què portes a la maleta? -li va preguntar l’home a Déu.

I déu li va respondre:

-Les teves pertinences.

-Les meves pertinences? Va dir l’home en veu alta i novament sorprès. Portes els meus diners, roba i joies?

-Això que dius mai et va pertànyer, eren de la terra.

-Portes els meus records? Li va pregunta l’home a Déu.

-Els teus records mai et van pertànyer, eren del temps.

-Portes els meus talents?

-Els teus talents mai et van pertànyer, eren de les circumstàncies.

-Portes els meus familiars i amics?

-Em sap greu, però ells mai et van pertànyer, eren del camí.

-Portes la meva esposa i fills?

-No, tampoc els porto a la maleta perquè ells mai et van pertànyer, eren del teu cor.

-Portes, doncs, el meu cos?

-Tampoc, perquè el teu cos mai et va pertànyer, era de la pols.

-Llavors, portes la meva ànima? No!!! La teva ànima és meva!

I en aquest moment, ple de por i una mica de ràbia l’home li va prendre la maleta a Déu i quan la va obrir va veure que era buida.

Amb llàgrimes de desesperança en els seus ulls, l’home li va dir a Déu:

-Mai vaig tenir res?

-Així és, li va respondre déu, cada un dels moments que vas viure van ser només teus. La vida és només un moment, un moment teu.

Per això mentre siguis a temps GAUDEIX-LA en la seva totalitat. Que res d’allò que creus que et pertany et detingui. Viu l’Ara, viu la teva Vida. No oblidis ser feliç, perquè és el que realment val la pena. Les coses materials i tot allò pel que vas lluitar es queden aquí.

Ompliu la maleta de VIDA!

 

La capacitat de transformar

La Felicitat, aquells moments en què ens sentim plens, realitzats, contents i alegres, no dura anys, ni mesos, ni setmanes, ni tan sols dies. La felicitat es compon de petits moments, perquè la felicitat només es pot viure en cada moment i en present.

El gra de cafè

Un conte que ens fa veure la importància de ser valent, reaccionant als problemes de manera positiva, sense deixar-te vèncer, fent canviar les coses al teu voltant perquè siguin millors.

Una filla es queixava al seu pare de la vida i de com les coses li resultaven tan difícils. Es trobava atabalada pels problemes, no sabia com fer per tirar endavant i creia que es donaria per vençuda. Estava cansada de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre de nou.

El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball. Allà va omplir tres olles amb aigua i les va posar sobre el foc. Aviat l’aigua de les tres olles estava bullint. En una hi va tirar pastanagues, a l’altra ous i a l’última hi va posar grans de cafè. Les va deixar bullir.

El pare no deia res; la filla esperava amb impaciència demanant-se què devia estar fent el seu pare. Al cap de vint minuts el pare va tancar el foc i va treure les pastanagues, els ous i una tassa de cafè.

 Mirant a la seva filla, li va dir:

-Digues, Laura, que veus aquí?

-Veig pastanagues, ous i cafè.

-Toca les pastanagues, com estan?

-Estan toves.

-Ara agafa un ou, trenca’l. Com és?

-És un ou dur.

-Ara tasta el cafè. T’agrada?

-Mmmm, sí, ha quedat boníssim.

La noia va demanar:

-Que em vols dir amb això, pare?

– Et vull dir que tant les pastanagues, com els ous, com els grans de cafè s’han hagut d’enfrontar al mateix problema: aigua bullent. Però cadascun hi ha reaccionat d’una manera diferent. La pastanaga va arribar a l’aigua forta, dura; però després de passar per la prova s’ha tornat dèbil, fàcil de desfer. L’ou al principi era fràgil, la closca fina protegia un interior líquid; però després de passar per l’aigua bullent l’interior es va tornar dur.

-I el cafè?

-Els grans de cafè són una cosa única: després de passar per l’aigua bullent ells no han canviat, però han transformat l’aigua. Quina d’aquestes tres coses ets tu?

-Que vols dir?

-Quan els problemes truquen a la porta, com reacciones? Ets una pastanaga que sembla forta, però que quan la mala sort o la pena et toquen, et tornes dèbil i perds la teva fortalesa?

-O ets un ou, que comença amb el cor tendre, però que després d’una mort, una separació, o un desengany, et tornes dura i rígida? Sembles igual per fora, però per dins ets aspra i amargada, amb un esperit i un cor endurit?

– O bé ets com el cafè? El cafè canvia a l’aigua bullent, l’element que li feia mal. Com més calenta estigui l’aigua, millor sabor prendrà el cafè. Tant de bo puguis ser així, i reaccionar als problemes de manera positiva, sense deixar-te vèncer, fent canviar les coses al teu voltant perquè siguin millors.

Els 4 Dracs

Fa molt i molt, al principi dels temps, no hi havia rius ni llacs sobre la terra; només el mar de l’Est, on vivien quatre dracs: el drac llarg, el drac groc, el drac negre i el drac perlí.

Voleu saber qui són i què els va passar?

Avui  he explicat “Els 4 Dracs“: