La saviesa dels contes

Si volem viure sent realment conscients de la nostra existència, cal trobar un significat a les nostres vides. Però la comprensió del sentit de la vida no s’adquireix de forma sobtada a una edat determinada, sinó quan arribem a la maduració personal. La saviesa es va formant a poc a poc i de forma progressiva, a partir de la nostra experiència en el món. Una de les tasques més importants dels pares i mares és ajudar els nens i nenes a trobar sentit a la vida, perquè es necessiten nombroses experiències durant el creixement per aconseguir-ho. El nen/a, mentre es desenvolupa, ha d’aprendre a comprendre’s millor i així fer-se més capaç de comprendre els altres i a relacionar-se amb ells de forma satisfactòria i plena de significat.

Una de les coses que ajuda a conformar el nostre sentit és la literatura, la infantil en el cas dels més petits. Perquè una història mantingui l’atenció dels nens i nenes (també dels adults) ha de ser divertida i excitar la curiositat. Ha d’estimular la imaginació, ajudar a desenvolupar l’intel·lecte i a clarificar les emocions, ha d’estar d’acord amb les seves ansietats i aspiracions, fer-li reconèixer plenament les dificultats i, alhora, suggerir solucions als problemes que els inquieten. En resum, ha d’estar relacionada amb tots els aspectes de la seva personalitat i oferir-los confiança.

I resulta que els contes (ja siguin populars o de fades) són la forma més enriquidora i satisfactòria d’aconseguir-ho, tant pels menuts com pels adults, perquè aquestes històries comencen allà on es troba la persona, en el seu ésser psicològic i emocional, perquè parlen dels impulsos interns d’una forma que podem entendre-ho inconscientment perquè ofereixen exemples de solucions temporals i permanents. Són, així, una forma de connectar amb el conscient i l’inconscient de la persona.

Els contes ens fan veure que la lluita contra les dificultats de la vida és inevitable, és part intrínseca de l’existència humana i si en comptes de fugir ens enfrontem a les privacions inesperades, de vegades injustes, arribem a dominar-les. Necessitem, sovint, suggeriments simbòlics, per créixer i evolucionar.

Generalment, els contes comencen amb el plantejament, de forma breu i concisa, d’un problema existencial i això ens permet afrontar els problemes en la seva forma essencial. Són una simplificació de qualsevol situació, sempre hi trobem el bé i el mal i això és una forma d’acceptació de la realitat. Els bons i els dolents pateixen i tots fracassen i tenen èxit.

Els nens s’identifiquen amb els herois no per la seva bondat, sinó perquè la condició d’heroi els atrau profundament i positiva. El nen no es pregunta “vull ser bo?” sinó “a qui em vull assemblar?”.

Al mateix temps que diverteix els nens (i els adults), el conte ajuda a comprendre’ns i encoratja el desenvolupament de la nostra personalitat. Ens ofereix significats a diferents nivells i enriqueix l’existència de diferents formes.

Per acabar, tinguem present que mai hem d’explicar la fascinació de cada conte. Si ho fem, destruïm l’encant de la història i allò que provoca la fascinació i, alhora, perd el potencial que té el conte d’ajudar a lluitar per nosaltres mateixos. Les interpretacions que cadascú pugui fer, per correctes que siguin, priven els altres de l’oportunitat de sentir que un mateix, sense ajuda de ningú, s’ha enfrontat sol a una situació. Tots creixem, trobem sentit a la nostra vida i seguretat en nosaltres mateixos, en comprendre i resoldre els nostres problemes personals sense que ningú ens doni massa explicacions. Gràcies als contes ens és més fàcil trobar la nostra identitat i vocació, així com les experiències que necessitem per a desenvolupar-nos.

En la medicina tradicional hindú, s’oferia un conte que donés significat a un determinat problema, quan la persona estava psíquicament desorientada, per tal que medités sobre ell. Es pretenia que, amb la contemplació de la història, la persona arribés a donar llum a la naturalesa del conflicte que vivia i per la qual estava patint. A partir de què un determinat conte implicava quant a la desesperació, a les esperances i als mètodes que el personatge utilitza per a vèncer els problemes, el pacient podia descobrir, no només un camí per sortir de l’angoixa, sinó també el camí per trobar-se a si mateix, com l’heroi de la història. El conte és, així, terapèutic perquè la persona troba les seves pròpies solucions a través de la contemplació d’allò que la història sembla al·ludir sobre ell mateix i sobre els seus conflictes interns, en aquell moment de la seva vida.

Aquesta temporada 2014-2015, a Ràdio Sabadell, al programa A Bona Hora, m’he proposat explicar històries, contes, faules i mites que, a més de passar-ho bé, ens ajudin a trobar significat a les nostres vides.

Escolta’ls cada dilluns a les 10h.


0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.