Hi havia una vegada un home que en morir es va adonar que se li acostava Déu i que duia una maleta amb ell.

Déu li va dir:

-Bé, és hora de marxar.

L’home, tot preocupat i sorprès, li va dir: “Ja?, tan aviat? Tenia molts plans per fer encara!!”

-Ho sento, -li va dir Déu-, però és el moment de la teva marxa.

-Què portes a la maleta? -li va preguntar l’home a Déu.

I déu li va respondre:

-Les teves pertinences.

-Les meves pertinences? Va dir l’home en veu alta i novament sorprès. Portes els meus diners, roba i joies?

-Això que dius mai et va pertànyer, eren de la terra.

-Portes els meus records? Li va pregunta l’home a Déu.

-Els teus records mai et van pertànyer, eren del temps.

-Portes els meus talents?

-Els teus talents mai et van pertànyer, eren de les circumstàncies.

-Portes els meus familiars i amics?

-Em sap greu, però ells mai et van pertànyer, eren del camí.

-Portes la meva esposa i fills?

-No, tampoc els porto a la maleta perquè ells mai et van pertànyer, eren del teu cor.

-Portes, doncs, el meu cos?

-Tampoc, perquè el teu cos mai et va pertànyer, era de la pols.

-Llavors, portes la meva ànima? No!!! La teva ànima és meva!

I en aquest moment, ple de por i una mica de ràbia l’home li va prendre la maleta a Déu i quan la va obrir va veure que era buida.

Amb llàgrimes de desesperança en els seus ulls, l’home li va dir a Déu:

-Mai vaig tenir res?

-Així és, li va respondre déu, cada un dels moments que vas viure van ser només teus. La vida és només un moment, un moment teu.

Per això mentre siguis a temps GAUDEIX-LA en la seva totalitat. Que res d’allò que creus que et pertany et detingui. Viu l’Ara, viu la teva Vida. No oblidis ser feliç, perquè és el que realment val la pena. Les coses materials i tot allò pel que vas lluitar es queden aquí.

Ompliu la maleta de VIDA!

https://soundcloud.com/radiosabadell/a-bona-hora-quan-et-moris-que-ten-duras-a-la-maleta